Amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la Nova Cançó, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), organitza una sèrie d’activitats commemoratives d’aquest fenomen cultural, essent un d’ells, el concert homenatge 50 NC Lletra i Música, produït per l’ICIC, el Festival Acústica de Figueres, el Mercat de Música Viva de Vic i el Festival Barnasants.
L’espectacle es va estrenar el dia 26 d’agost de 2009 al Festival Acústica de Figueres.
La direcció musical i la interpretació de l’espectacle va a càrrec de Marc Parrot. La dramatúrgia de l’espectacle la signa Ramon Simó, director de teatre i escenògraf, a través d’un personatge interpretat pel Marc, que fa de guia dins d’aquest univers de records. Els records no només són les coses que hem viscut, també les que ens han explicat.
Dins el repertori hi ha temes com A Margalida, de Joan Isaac; De mica en mica, de Joan Manuel Serrat; Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor; El comptador d’estrelles, de Sisa, Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet o L’estaca, de Lluís Llach.
La Nova Cançó es va articular com una plataforma cultural de lluita política contra el franquisme. Raimon, l’artista més important de la Nova Cançó, va escriure la primera composició, Al vent, el 1959. Lluís Serrahima va publicar el mateix any a Germinabit l’article Ens calen cançons d’ara, referencial per al col·lectiu de cantants Els Setze Jutges, les discogràfiques Edigsa i Concèntric (que van llançar Jordi Barre, Guillem d’Efak, Salvador Escamilla, Núria Feliu, etc.), i els altres pioners d’aquest moviment de cançó en català.
El terme ‘Nova Cançó‘ es va utilitzar per primer cop per anunciar La poesia de la Nova Cançó, l’actuació que van protagonitzar Miquel Porter i Josep Maria Espinàs, fundadors d’Els Setze Jutges, el 19 de desembre del 1961 al Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF) de Barcelona.
Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat (el primer que va situar una peça en català, Cançó de matinada, com la més radiada a tot Espanya), Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach (autor de L’estaca, la cançó catalana més coneguda a l’estranger) també van ser membres d’Els Setze Jutges.
El recital que Raimon va oferir el 1966 a l’Olympia de París va afavorir la projecció internacional de la Nova Cançó, inspirador de moviments semblants: Ez Dok Amairu, Canción del Pueblo, Voces Ceibes, Manifiesto Canción del Sur, Chinchecle, Canciu Mozu Astur, Movimiento por una Cultura Popular Canaria…
Jaume Arnella, Jordi Batiste, Xesco Boix, Ovidi Montllor, Pau Riba i Sisa van formar part d’El Grup de Folk, que va aportar un nou concepte d’espectacle en què la participació del públic era clau.
Entre la segona meitat dels anys 60 i la primera dels 70, es van donar a conèixer la Companyia Elèctrica Dharma, Coses, Esquirols, Falsterbo 3, Pere Figueres, Celdoni Fonoll, Joan Baptista Humet, Ia i Batiste, Isidor, Joan Isaac, Maria Laffitte, Biel Majoral, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Marina Rossell, Toti Soler, Al Tall, Pere Tàpias, La Trinca, Uc, etc.
Marc Parrot, veu i guitarra
Joan Anton Mas, bateria
Marc Prat, baix elèctric i contrabaix
Dani Ferrer, piano acústic, teclats, trompa i cors
Lluís Cartes, acordió, teclats, percussió i cors,
Camilo Pérez, guitarres
Dramatúrgia
Ramon Simó
Direcció escènica
Ramon Simó
Vestuari
Mariel Soria
Ajudant de direcció
Martí Torras Mayneris
So
David Casamitjana
Il·luminació
Ignasi Solé
Assessorament màgia
Sergi Buka
Producció executiva
Cristina Haba
Producció
Institut Català de les Indústries Culturals(ICIC)
Festival Acústica de Figueres
Mercat de Música Viva de Vic
Festival Barnasants