EL SENYOR PERRAMON

L’obra que Josep Maria de Sagarra va escriure el 1959 no va ser una traducció de L’avare de Molière, sinó una adaptació lliure. Entre altres modificacions, va canviar el lloc de l’acció i va catalanitzar els noms dels personatges, i la va escriure tot pensant en l’actor Joan Capri. I de fet així va ser; l’obra va ser estrenada el mateix any al ja desaparegut Teatro Candilejas sota la direcció d’Antoni Chic. L’adaptació de Sagarra, diferent de les altres versions per la gran riquesa de lèxic i el seu particular llenguatge teatral, és una comèdia divertida i intel·ligent que explica els embolics generats pels fills d’un usurer que es volen desfer de la tirania del seu pare i beneficiar-se de l’herència que els pertoca.

El tema de l’avarícia ha estat present al llarg de la literatura de tots els temps, però no sempre les històries han acabat igual. En aquest cas, com en tota comèdia, tot acaba bé, però hi ha altres obres on l’avarícia del personatge condueix a un final tràgic. En aquest cas, és el director Joan Anton Rechi qui assumeix l’adaptació de l’adaptació i la contemporanitza.