Deu anys, cinc discos, centenars de concerts en barraques, circs i presons, una seixantena de cançons a la recerca d’un estil propi (que mai han arribat a trobar…), sis mànagers, quaranta tècnics, vuit fans, tres vedets, dos malentesos amb la policia i un mugró extirpat… A Le Croupier no els hi falten motius per tancar una etapa i fer allò que fan la majoria de bandes guais quan ja no s’agraden: dir adéu amb un últim concert d’autobombo…
Per això aquest espectacle irrepetible; una revisió irreverent de la seva trajectòria des de les cançons pròpies fins als cuplets; una festa de comiat plena de sorpreses, anècdotes i artistes convidats que al mateix temps servirà per enregistrar en directe el seu sisè i, gràcies a déu, últim disc. En definitiva, una nit inigualable que han batejat amb el nom de “la festé”! Jo no hi aniria…
Espectacle estrenat a l’Auditori de Girona, Temporada Alta 2018. Temporada a El Molino (Barcelona) 2018.
Direcció i Dramatúrgia Martí Torras Mayneris Amb LE CROUPIER Carles Cors, guitarra i veu Faló García i Pallejà, guitarra elèctrica Xevi Quiño, bateria David Benítez, baix Toni Huertas, teclats Josep Picot, trompeta Raül Sánchez, trombó, teclats Amb l’actuació de Mont Plans Merche Mar Cinta Moreno Carranza Aina Sánchez Oriol Genís MarcParrot Josep Thió Mazoni Anna Roig Les Anxovetes Oihane Inchaustegui Joan Enric Barceló Orquestra Fireluche La quinta del 81 Escenografía i Disseny d’Il·luminació David Faüchs i Fanny Espinet (Art Estudi) So Albert Cortada “Kurti” Audiovisuals Albert Blanch Vestuari David Faüchs i Fanny Espinet (Art Estudi) Coreografia Fàtima Campos Disseny gràfic David Faüchs i Fanny Espinet (Art Estudi)
Crítiques
“Una celebració de vida. Sabíem que La Festé, l’espectacle amb què Le Croupier va celebrar dissabte a l’Auditori de Girona el seu desè aniversari –i aprofitava l’ocasió per acomiadar-se–, no seria un concert convencional, però el resultat va superar àmpliament les nostres expectatives. L’ús del vídeo, per mostrar per exemple el que passava als camerinos –les orgies dels músics, la depressió del cantant– en directe aparent, va ser tot un encert i va dotar encara de més dinamisme a un espectacle en què Le Croupier va exposar totes les seves cares. Va ser una nit única que quedarà plasmada en un disc, però no serà l’última: Le Croupier tornarà a El Molino de l’11 al 25 de novembre i al febrer arribarà al Teatre de Bescanó. La Festé continua. Millor així. ”