L’ànima del bus, dirigida per Martí Torras, va començar el seu viatge pel Festival Grec 2012 recorrent, cada setmana, un barri diferent de Barcelona: Horta, Sant Andreu, Poblenou i Sants-Montjuïc. L’autobús recollia els passatgers a un centre cívic i se’ls emportava a Enlloc, un descampat o espai inhòspit que havia tingut a veure amb el món de la cultura: El Velòdrom d’Horta, la fàbrica Fabra i Coats, el Fòrum de les Cultures i el Sot del Migdia.
Pugem cada dia a l’autobús i ni tan sols coneixem els qui viatgen al nostre costat. Tot són mirades fugisseres, consultes compulsives al mòbil i rostres enfonsats en llibres i diaris… No en aquest autobús, un model antic dels anys seixanta que va ser el primer articulat a circular per Barcelona. Aquí totes les mirades anaven adreçades a tres passatgers que no eren ni tímids ni silenciosos. L’actor Jordi Martínez, el músic Pep Pascual i la ballarina Lola López Luna eren tres artistes que esperaven a la Parada d’Enlloc, tres personatges fantasmagòrics que ens explicaven a través de la paraula, el gest, la dansa o la música històries curtes, macabres, divertides i inconnexes, que acabaven convergint en un apassionant conte de Marc Artigau, que deixava glaçats els espectadors, convertint l’experiència en un viatge oníric, del que no te’n podries desfer mai més.
Dramatúrgia
Marc Artigau, Martí Torras Mayneris
Direcció
Martí Torras Mayneris
Intèrprets
Jordi Martínez (actor)
Pep Pascual (músic)
Lola López Luna (ballarina)
Conductor autobús
Francisco Palma
Composició musical
Pep Pascual
Escenografia
Sarah Bernardy
Moviment
Lola López Luna
Vestuari
Gimena G. Busch
Disseny de so
Jordi Agut
Regidoria
Quico Romeu / Carles Romeu
Producció executiva
Carles Manrique
Producció
GREC 2012, Velvet Events
Amb la col·laboració de
Transports Metropolitans de Barcelona; B:SM – Barcelona Serveis Municipals; Centre de Serveis Socials d’Horta, Fabra i Coats, Fàbrica de Creació; Centre Cultural Can Fabra; Centre Cívic Can Felipa; Districte de Sants-Montjuïc
Agraïments
Bitò Produccions
Crítiques
“La tria d’un vehicle de les dimensions d’aquest bus i la possibilitat de moviment per indrets diversos de la ciutat fa de la funció L’ànima del bus, de Martí Torras i el mateix Martínez, amb ajuda d’Homer i Lizano, una experiència que cap amant del teatre s’hauria de perdre. Perquè la història dels tres germans que vivim allà dins es projecta d’una manera magistral en un espai quotidià impregnat per les ànimes dels milers de passatgers que abans l’han ocupat.”
Màrius Serra. LA VANGUARDIA
“El bus 44 perdut a Horta és un escenari del Grec amb rodes. El passatge calla. És el silenci de l’expectació. És més interessant observar les cares dels que deixem enrere. Miren des de les voreres com si veiessin passar un vaixell fantasma. Fre. Fi de trajecte. Un descampat i, en un racó del paisatge-rebotiga, un camerino i tres figures que avancen amb una parsimònia amenaçant. Pugen i s’identifiquen com a músic (Pep Pascual), ballarina (Lola López Luna) i actor (Jordi Martínez). L’ambient es relaxa. El pes del muntatge, dirigit per Martí Torras, recau sobre Martínez i la seva capacitat de convèncer en les distàncies curtes. Teatre de l’evocació per a un monòleg acompanyat. S’imposa, per sobre del relat, la qualitat de l’actor i el misteri del viatge. Perquè és impossible enterrar la idea que la gràcia de L’ànima del bus són les històries secretes que s’inventa el passatge mentre s’acosta al seu destí desconegut. Encara que allà els esperin Ulisses i les sirenes.”
Juan Carlos Olivares. ARA
