AVINGUDA NACIONAL

Avinguda Nacional, del dramaturg txec Jaroslav Rudiš, és la culminació del projecte internacional de creació escènica Fabulamundi. Playwriting Europe, que vol promoure el coneixement i l’intercanvi de textos i autors entre els diferents països membres.

Aquest espectacle es va estrenar el novembre de 2020, ajornat a causa de la pandèmia.

En el marc de la Revolució de l’antiga Txecoslovàquia, el 17 de novembre de 1989 els ciutadans de Praga van ocupar l’Avinguda Nacional. Entre ells s’hi trobava el protagonista d’aquesta obra: Vandam. Com Jean-Claude van Damme. És un heroi. Un guerrer. Continental. Ho sap tot dels combats. Té una opinió sobre tot. La política. Les dones. El món.

El 1989, a Praga, va marxar per l’Avinguda Nacional, on el 17 de novembre va tenir lloc una manifestació que va portar a la caiguda del règim comunista a l’antiga Txecoslovàquia.

Ara, la seva segona casa és el bar Severka. Aquest és el seu món. És aquí on discuteix de política, on renega, on a vegades aixeca el braç dret, evocant la salutació dels romans, dona lliçons sobre la vida o trenca les dents d’algú.

“Al nostre país en sabem molt de feixismes i revolucions pacífiques. Ara que la ultradreta ha trobat el seu espai, ja ningú es pregunta qui l’ha despertat o qui l’alimenta. Toca parlar-ne als teatres, sense el cinisme dels governants.
Ens pot emocionar la història d’un neonazi? La crua història d’un patriota dels suburbis de Praga intentant fer les paus amb si mateix. Ell que va encendre la metxa el 17 de novembre del 1989, durant la Revolució de Vellut a l’antiga Txecoslovàquia.
Aquella va ser també la revolució de les concentracions pacífiques, la dels estudiants, la del cul a terra, la de “cap paper a terra”, la revolució dels somriures, la de les claus, la de les espelmes i la de les flors als policies, la del “mans amunt” i “tenim les mans netes”. Massa coincidències. Tan lluny, i tan a prop alhora.
Un mirall a distància per entendre i comprendre. La causa igual de noble. La resposta igual d’autoritària. I la vida també li ha donat una lliçó.
La nostra ciutat està plena de Vandams. Molts més dels que ens pensem. Estan a l’espera. Temps de treva entre guerres. Els ignorem perquè no volem conèixer-los, però hi són. I aquest vespre tornaran amb vosaltres a casa.
Avinguda Nacional era essencialment un monòleg que s’ha convertit en una constel·lació. Només indagant en l’ànima errant d’aquest personatge podrem arribar a entendre què empeny als humans a abraçar aquestes causes totalitàries i a plantejar-nos si hi ha esperança en les futures generacions quan ho hagin perdut tot.”

Martí Torras Mayneris