Jerôme Angust (Xavier Ripoll) mata el retard del seu avió llegint; però un desconegut d’aspecte un pèl inquietant, Textor Textel (Lluís Soler), irromp inoportunament i l’obliga a escoltar el relat d’una vida estranya, angoixant i, finalment, criminal.
El text de Cosmètica de l’enemic, d’Amélie Nothomb avança intrigant, misteriós i claustrofòbic al llarg de l’hora i quart en què els dos personatges dialoguen en un relat àgil que presenta un joc a dues veus que s’oposen, s’encreuen i es confonen: venjança, culpa, traumes i la capacitat de trobar turment -però consol- en l‘altre.
Cosmètica de l’enemic -que el 2001 es va convertir en un fenomen de la rentrée literària francòfona amb més de 150.000 exemplars venuts en la seva primera setmana- és fidel a l’estil d’Amélie Nothomb, autora d’èxits com Higiene de l’assassí i Estupor i tremolors.
Estrenat a la Sala Muntaner, Barcelona, 17 gener 2013
2 temporades a la Sala Muntaner durant el 2013
Autoria
Amélie Nothomb
Dramatúrgia i traducció
Pablo Ley
Direcció
Magda Puyo
Intèrprets
Lluís Soler i Xavier Ripoll
Espai escènic
Martí Torras Mayneris
Disseny d’Il·luminació
Quico Gutiérrez
Disseny de So
Damien Bazin
Vestuari
Àngela Ribera
Perruqueria
Toni Santos
Ajudant direcció
Martí Torras Mayneris
Cap tècnic
Carles Borràs
Imatge i fotografies
David Ruano
Imatges vídeo
ARCA TV
Edició vídeo
Martí Torras Mayneris
Direcció de producció
Carles Manrique (Velvet Events)
Producció executiva
Martí Torras Mayneris
Distribució
Elena Blanco (Magnetica Management)
Agraïments
Àlex Ollé, Paula Blanco, Q-ARS, Eòlia.
Coproducción
Sala Muntaner
CAER
Con la colaboración de
Auditori-Teatre de St.Cugat
Con el Patrocini de
FERFOR
Crítiques
“Per crear una atmosfera de realisme ambiental, la dramatúrgia de Pablo Ley i la direcció de Magda Puyo han fet que els dos personatges estrobin damunt d’un quadrilàter amb només dos bancs metàl·lics, freds, en un parquet que reprodueix un plànol gegant urbà. Al seu voltant, els espectadors, en posició de ring, com si fossin també viatgers a la sala d’espera de l’aeroport, contemplen els estires-i-arronses dels dos protagonistes. Espectadors que es converteixen en figurants sense paraules i sense acció, però testimonis de primera mà de la batalla dialèctica que s’estableix entre Textor i Jérôme. Un muntatge net de llengua i minimalista de posada en escena i direcció que s’envola per l’actuació sempre exemplar de l’actor Lluís Soler, en un Textor Textel ple de força, i l’actor Xavier Ripoll, en un personatge de Jérôme August que passa de la serenitat del silenci de la sala d’espera a la caiguda en desesperació que li ha provocat el fantasma dels seus records. L’enemic de cadascú és, sovint, més a la vora dels que ens pensem.”
Andreu Sotorra, NÚVOL
