Guanyar el Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta de Girona em va obrir les portes de poder fer un Semimuntat o lectura dramatitzada amb actors argentins al Festival homònim de Buenos Aires, que organitza Timbre4. En aquest cas, vaig rescatar Prime Time, una peça que vaig estrenar al 2010 al Teatre Lliure, i que va tenir molt bona acollida a l’Argentina. No puc estar més agraït al Festival Temporada Alta de Girona, a l’Institut Ramon Llull i a Timbre 4 per aquesta experiència.
En aquesta experiència de “Semimuntats TABA 2026” Martí Torras Mayneris, director i dramaturg català, portà a l’escena porteña la seva obra PRIME TIME dirigint en una experiència de tres dies a un elenc argentí.
Tres fotògrafs entren a una casa de camp abandonada. Són exploradors urbans, artistes de la nostàlgia que fotografien i preserven llocs oblidats perquè ningú hi pugui accedir i destrueixi la poca vida que encara hi resta.
En una habitació de la casa, troben una càmera de vídeo enfocant un llit mugrient. L’aparell funciona… És un enregistrament del 2002. Una dona amb la cara amargada… no parla… hi ha talls…ara plora… ara somriu… un somriure estrany… sembla que en vulgui dir alguna
cosa… Per fi parla:
“La família. Aquesta entitat antiga inamovible, secular, sacralitzada, respectada, plena d’amor, de tradició, de generositat, d’afecte, de bé… El dia que comencem a morir és el del naixement dels nostres fills. Ells, petits, ens van devorant amb les seves boques cridaneres i exigents. Només voldria que sapiguessin de què m’ho deuen?” recordarà de mi?”
Qui és aquesta dona? És morta? És un enregistrament pòstuma?
Els tres fotògrafs especulen sobre la vida, la família i els motius que la van portar a gravar-se.
«Aquesta és la meva esquela als ulls de la resta del món»
Una vida anònima en mans d’uns desconeguts que es pregunten: Si els pares poden gravar el naixement dels fills, per què els fills no poden documentar la mort dels pares?
Direcció escènica
Martí Torras Mayneris
Dramatúrgia
Martí Torras Mayneris
Paula Blanco Barnés
Intèrprets
Nico Goldschmidt
Leidy Gómez
Isabel Noya
Lautaro Zera
Producció executiva
Paula Sanabria
Leidy Gómez
Anto Jaime
Tècnics
Alejandro Galerti
Gustavo Acebedo
Producció
Timbre 4
Agraïments
Paula Blanco Barnés
Narcís Puig
Temporada Alta Girona
Institut Ramon Llull
Crítica
“El texto y las actuaciones de Prime time me parecieron hermosas. La obra se inscribe en un tipo de narración que utiliza el recurso del relato enmarcado y la puesta en abismo. Así, tenemos la historia de este grupo de fotógrafos (o exploradores urbanos como se denominan a sí mismos), que irrumpen en una casa, y a los integrantes de la familia de la difunta mujer. Lo que me parece valiosísimo de la pieza es que se anima a hablar sobre temas escabrosos, como el cuidado a quienes se sabe que pronto dejarán este mundo, las relaciones familiares y el miedo al olvido. Todo esto sin perder de vista el humor, algo tan imprescindible en una sociedad en la que, aun al día de hoy, la muerte continúa siendo tabú.”
El blog de Marquisse
“Me creo todas las invenciones, se me ocurren otras, infinitas. Allí se encuentra la potencia de esta dramaturgia, del teatro y de los actores. Todo tiende a la multiplicación para demostrar que la verdad no es unívoca, mientras late de fondo la muerte y la maternidad. Todo se espectaculariza, nos emboba, queremos saber más, como en un prime time. ”
Carolina Notta
