HISTÒRIA DEL SOLDAT

Igor Stravinsky creà “L’Histoire du soldat” a Suïssa, on va refugiar-se quan va esclatar la Primera Guerra Mundial i on allargà el seu exili durant la Revolució Russa. El compositor rus s’alià amb el poeta suís Charles Ferdinand Ramuz amb l’objectiu de representar una obra que pogués fer-se amb pocs mitjans i pogués tenir un caràcter itinerant sense que presentés problemes tècnics: Sis instruments més percussió , reduït nombre d’actors i una ballarina, el permetien allunyar-se d’altres concepcions dramatúrgiques wagnerianes.En realitat, no és ni un ballet, ni té cabuda dins de les convencions del teatre musical; Stravinsky crea un nou gènere de teatre de cambra, dominat per la regla de la interdisciplina. Música, teatre i dansa conviuen en el mateix espectacle.Nosaltres, seguint aquest esperit artístic, hem volgut incorporar una altra disciplina : la pintura. En aquella època de grans limitacions econòmiques i creatives on van coincidir músics, pintors i d’altres artistes de molts països que fugien de l’horror de la guerra, situem l’acció a l’estudi d’un artista plàstic que intenta plasmar en un llenç la ben coneguda història arquetípica de Faust: l’home que renuncia a la seva ànima a canvi de bens materials i la conquesta d’allò desconegut. En el fons, no deixa de ser una metàfora profètica de l’existència del propi Stravinsky: la història del soldat desertor és també la condemna del músic exiliat, destinat a la pèrdua de la seva pàtria i amb ella, les seves arrels i tradicions. Conscient o inconscientment tot artista també acaba enfrontant-se als seus temors i els seus propis dimonis amb les seves obres. El soldat té per primer cop algú que l’acompanya en el seu recorregut: l’esperit del seu creador. Com aquella primera vegada.