Per quart any consecutiu dirigeixo un Treball final de grau als meus alumnes d’Eòlia, i en aquest cas decideixo fer equip artístic amb dos ex-alumnes, ja creadors professionals, a qui aprecio pel seu talent i la seva determinació. Crear un musical (text i música) des de zero, i a partir de l’arribada de la SIDA a Barcelona, ha estat un repte que ha donat molt bons resultats, com demostra la reposició de l’espectacle per a la temporada següent. Ajudar als joves a crear companyies, i que entenguin com funciona el circuit i les produccions professionals, forma part d’aquella feina no pagada però que t’omple d’orgull.
Dues reporteres joves d’una ràdio pública estrenen programa i l’oportunitat laboral que tant temps han esperat. NO ES POT SABER, el seu pòdcast de divulgació històrica és un èxit arran d’explicar la seva història familiar. Un èxit que, en certa manera, les enfrontarà a elles també.
Als anys vuitanta la Família Rodríguez i Savalls s’enfronta a la joventut de les seves filles. La gran, l’Olga, milita en un partit d’esquerres amb la seva parella i la seva millor amiga; la Maria, la mitjana, navega pels bars d’ambient de l’underground de Barcelona on coneix a la Júlia, la seva futura parella; i la Irina (que no creix) és testimoni de les anades i vingudes de les seves germanes, de les seves escapades de nit, dels seus errors i dels seus encerts.
La Transició acaba i amb ella els ideals revolucionaris. L’entrada de la SIDA a Espanya fa estralls entre la població LGBT i les tensions dins la família van en augment.
No es pot saber ens mostra la Barcelona dels vuitanta i, alhora, la del present. És un retrat d’una Barcelona precària, de la Barcelona dels marietes, de gent que cuida i gent que es revolta, de bolleres, de transformistes, de les senyores de Gràcia i les dives del Paral·lel, de bars plegats dels personatges peculiars i d’aquella gent que vols tenir al costat en els últims instants.
Dramatúrgia
Mario Rebugent
Direcció
Martí Torras Mayneris
Direcció i composició musical
Núria Llausí
Intèrprets
Pau Cardona
Daniel Crespo
Anna Gallart
Xènia Garcia
Marina González
Mar Guarch
Fiona Salvador
Miriam Sanromà
Naís Santapau
Gala Tordera
Músic en directe
Unai Eizaguirre
Ajudantes de direcció
Júlia Masnou
Carme Poll
Producció musical
Unai Eizaguirre
Núria Llausí
Assessoria vocal
Mariona Castillo
Coreografia
Ana Albornoz
Escenografia
Martí Torras Mayneris
Vestuari i maquillatge
Ana Sabina
Il·luminació
Andrés Piza
Producció
Laura Manchón
Agraïments
Mireia Bravo, Joan Jiménez, Moisés González, companyia La Saura i a les nostres famílies.
Una producció d’Eòlia Escena Emergent 2025 i la cia No es pot dir.
