Quan la Paula em va demanar ajuda perquè li fes la mirada externa del recital de poesia palestina que li havien encarregat al Heartbreak Hotel, de seguida vaig pensar que hi havia un futur espectacle que podia donar veu a tantes i tantes creadores palestines a qui l’estat d’Israel els ha destruït la vida. Un muntatge humil però imprescindible com n’hi ha pocs en els temps que corren.
Una proposta davant l’abandó europeu dels ciutadans palestins.
Poesia, prosa poètica, rap contemporani, cartes, curtmetratges d’animació, litografies… Obres clàssiques i textos inèdits. La veu de poetes contemporànies que dialoguen —algunes des dels campaments de refugiats improvisats en plena campanya genocida del règim de Tel Aviv— amb Darwix o Kanafani. Des de Gaza fins la diàspora, una recopilació de veus i materials artístics per pensar Palestina en tota la seva complexitat.
Pensar Palestina des d’una mirada ampla i complexa: desplegada entre cossos, famílies, comerços, carrers, presons i territoris; entre tots els espais on la vida quotidiana i la resistència es teixeixen mútuament. Un intent de situar-nos en aquesta trama des del dia a dia, sense quedar atrapats en els clixés que sovint simplifiquen i allunyen, ni en la narrativa de la devastació que paralitza i condemna a la desesperança.
Idea, dramatúrgia i direcció artística
Paula Blanco Barnés
Textos
Batool Abu Akleen
Amal Abu Asi
Maya Abu al-Hayat
Samad Abd al-Jaber
Tamim Bargouti
Soha Bechara
DAM
Mahmoud Darwix
Neema Hassan
Gassan Kanafani
Alaa al-Qatrawi
Hind Joudah
Enas Sultan
Dalia Taha
Audiovisuals i obres plàstiques
Shereen Abed al-Kareem
Samira Badran
Rana Bishara
Amal Nakhala
Adel Tawil
Traducció de l’àrab
Neus Tirado Gual
Direcció escènica – mirada externa
Martí Torras Mayneris
Producció
Paula Blanco Barnés
«Paula Blanco ha volgut sortir dels llocs comuns i s’ha disposat, com si fos una mèdium, a invocar al teatre la presència de totes aquestes figures i convidar-les al recital. Fins i tot, descansant pulcrament damunt del moble, deixa alguns llibres perquè el públic els pugui fullejar a la sortida, tot creant una bonica comunió amb l’espectacle que tot just han presenciat.
El poema final, que tanca l’espectacle, és un crit eixordador que deixa anar Tawfiq Zayyad a Aquí ens quedarem clavades. La seva aposta personal, personalíssima, de l’actriu no era una mera exposició de poemes, era un mosaic ben viu creat de múltiples tessel·les que es desgranaven i es transmetien amb una àmplia gama de registres, tot basculant entre la ira, els somriures i la veu trencada.»
Oriol Osan, Recomana.cat