El Club dels 27 és una lectura dramatitzada d’un projecte que tenia des de 2012. Dotze anys més tard, amb la comploicitat de Sadurní Vergés i Ignasi Guasch, veu la Llum en forma de lectura dramatitzada, amb la voluntat de que arribi als escenaris en format concert teatralitzat. El projecte té els seus orígens en la feina que faig com a director artístic d’alguns grups musicals del país i en la meva recerca buscant fórmules de teatralització per a la posada en escena dels concerts de rock.
El Club dels 27 neix amb la intenció de donar resposta a una sèrie d’hipòtesis sobre la creació de nous públics. La música és la principal font de consum cultural a la nostra societat i abarca un públic juvenil més fidel. Cada generació té els seus ídols musicals. Aquesta relació perdura en el temps, i no és estrany veure com aquest públic envelleix amb els artistes. L’objectiu seria captar part d’aquest públic fidel i portar-lo als teatres, per veure com es parla dels seus ídols.
Dos músics fracassats que s’acosten perillosament a la cinquantena es troben casualment al Bar «La Cruïlla». Han vingut per pactar amb el Diable i ara hauran de competir per entregar-li l’ànima a canvi de convertir-se en els grans músics que sempre han somiat ser. Tenen el precedent de Robert Johnson, gran guitarrista de blues i primer membre d’El Club dels 27, que segons la llegenda es va passar de ser un músic mediocre a mestre indiscutible pactant amb el dimoni en una cruïlla. Un neguit, però, no deixa tranquils els nostres protagonistes: temen que ja són massa grans i que ni tan sols el Diable els voldrà. I de sobte, una presència: apareix una noia jove. És una rival que també aspira a pactar-hi? És el mateix Diable que ha vingut a posar-los a prova? Els dos homes hauran d’assumir que ella ha vingut a ocupar un lloc que creuen que els pertany. Reencarnant-se en els diversos membres del fatídic club de músics que van morir als 27 anys, descobriran que ella és el referent musical d’una nova generació.
El Club dels 27 serà una potent mescla de cabaret rock, comèdia estripada, poesia i nostàlgia generacional, estructurat mitjançant escenes amb diàlegs incisius, fragments dels dietaris de Kurt Cobain, poemes de Jim Morrison i molta música en directe.
L’escenari serà aquest bar de carretera, on es fan concerts, una tarima d’actuacions d’ un tuguri turístic del mític Crossroads, allà on es creuen les mítiques carreteres de la Ruta 61 i la Ruta 49 i on Robert Johnson va vendre la seva ànima al diable. Aquest creuament de camins és també un lloc de trobada entre el teatre i la música en directe, ambientada amb l’estètica de l’art de Jean-Michel Basquiat, un altre dels membres fatídics del Club.
L’espectacle compta amb cançons interpretades en directe pels tres músics-actors, cantant i tocant les seves guitarres, fent arranjaments a mig camí del rock i el blues, dels grans clàssics del rock que van signar bandes emblemàtiques com The Doors, Nirvana o The Rolling Stones, llegendes de la guitarra com el citat Johnson o Jimi Hendrix o dones cantants solistes com Janis Joplin, Amy Winehouse o Cecilia. Fragments i cançons senceres, grans tornades, medleys impossibles, estils molt diferents que conviuran en una experiència molt propera amb l’espectador.
Els patètics protagonistes inteactuaran en els seus deliris, amb el públic, sense saber que darrera una finestra del Bar La Cruïlla, els observaran els membres originals del Club dels
27, atents a les seves habilitats per emetre, o no, un veredicte.
El Club dels 27 (27 Club o Forever Club, en anglès) és un grup d’influents músics de rock i blues, entre d’altres estils musicals, que van morir als 27 anys majoritàriament a causa d’abusos d’alcohol, drogues i, en altres casos, suïcidis o accidents. Es pot dir que la majoria de les morts han estat sota estranyes circumstàncies.
Hi ha una superstició en la cultura de les drogues que sosté que l’ús d’un encenedor blanc atreu mala sort. Es diu que aquesta superstició va sorgir del fet que quatre dels principals membres del Club dels 27 (Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, Janis Joplin i Jim Morrison) en posseïen un quan van morir. Una altra famosa superstició diu que els músics d’aquest famós “Club” tenien un deute pendent amb el “diable”, que els hauria ajudat a assolir la fama i influència aconseguida.
Els artistes més universals dʼ aquest club són:
Robert Johnson. Guitarrista de Blues. Mort enverinat per Estricnina.
Brian Jones. Guitarrista fundador de The Rolling Stones. Mort ofegat en una piscina.
Jimi Hendrix. Compositor i guitarrista, pioner de la guitarra elèctrica. Mort per asfixia amb els seu vòmit.
Janis Joplin. Cantant i compositora. Morta per sobredosi dʼheroïna.
Jim Morrison. Cantant de The Doors i poeta. Mort per atac de cor, se suposa que per sobredosi dʼheroïna.
Kurt Cobain. Cantant i compositor de Nirvana. Mort per suïcidi després de disparar-se un tret al cap.
Amy Winehouse. Cantant i compositora. Morta per sobredosi dʼalcohol.
Cecília. Cantant espanyola que va morir en accident de cotxe.
Jean-Michel Basquiat. Artista plàstic. Va morir per sobredosi.
Idea original
Martí Torras Mayneris
Text
Sadurní Vergés
Direcció escènica
Martí Torras Mayneris
Intèrprets
Ignasi Guasch
Paula Jornet
Oscar Muñoz
Escenografia, Il·luminació i Audiovisuals
Martí Torras Mayneris
Producció
Senyor Màsters
Fotografies
@mw_fotografia
Vídeo
Martí Mira
Resta de l’equip en curs.
