SOMRIURE D’ELEFANT

Un home jove (Roger Coma) i un home vell (Joan Anguera) es troben en una residència estranya, una residència blanca amb infermers i infermeres somrients i vestits de blanc. D’uns megàfons penjats dels arbres surten les notes d’un nocturn de Chopin. L’home jove deixa una llibreta damunt la taula, agafa una tassa de te i en beu. L’home vell somriu. Són dos homes de teatre, un s’ha retirat, l’altre tot just comença i té l’ambició intacte. Parlen de teatre, però aquest és un tema que ben aviat s’esgota, el tema del que els agradaria parlar és la vida que no els ha deixat o no els deixa viure el teatre, una vida plena de petites coses.

“Somriure d’elefant” és la història de la trobada entre dos homes de teatre, un encara actiu i l’altre ja retirat. En el seu text, concís i bell, com un petit conte ric i suggeridor, Pau Miró, director i dramaturg,  reflexiona sobre la vellesa i la joventut, sobre els que van i els que venen, sobre els que ambicionen la fama i els diners i els que ambicionen el silenci, la calma, la contemplació.