LA FESTA

Carta blanca del Centre de creació  La Caldera a l’artista, coreògrafa i ballarina Montse Colomé a partir de Party time de Harold Pinter, del tercer acte de L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov, de bocins de Shakespeare, d’altres de Machado, de Foix, de Buñuel…

Som en una festa. La gent xerra. La gent beu. La gent balla. La gent parla d’un nou club. La gent fa referència als seus amors. Als seus desamors. A les seves vides quotidianes. Als records. Als somnis. A l’ordre social. Tot és raonablement normal. O tan normal com ho pugui ser qualsevol festa. Podem riure, això sí, de l’estupidesa d’aquesta normalitat. Fins i tot d’alguns comentaris que sobrepassen el grotesc o de la innocent tendresa d’alguns altres. Tot raonablement normal. Raonablement despòtic. Teatralment poètic. Llevat que alguna cosa està passant a fora. Mentrestant, (ai,mentrestant!) alguna cosa greu relacionada amb la terra està passant a fora.

Vull imaginar La festa com una de les famoses escultures dels esclaus de Miquel Àngel. Unes escultures on es veu més el marbre que no pas la figura humana, però la figura humana que s’hi endevina conté allò que seria el marbre si aquest s’hagués acabat de polir. No estic parlant d’una obra inconclusa, inacabada. Ja que per a mi aquestes escultures són “millors” que el seu futurible ja que contenen en elles mateixes allò que podria ser, però que no serà.

M’agradaria, salvant les distàncies, que veiéssiu aquesta festa sota aquest mateix prisma. Una obra de teatre que conté el que podria ser si estigués en un teatre però que mai no hi serà. Una obra de teatre però que conté tot el que li fa falta per poder ser i per poder imaginar. Uns actors brillants i pocs elements escènics per mostrar un cúmul d’emocions individuals i un cúmul d’emocions col·lectives al servei d’una història inquietant. D’un calfred que il·lumina aspectes terribles, humans, de la nostra realitat. Una obra de mecanismes polítics. Una obra de mecanismes poètics. Una obra de terra.
De pàtria.

Jordi Prat i Coll

 Espectacle estrenat a  La Caldera, Barcelona i al Casino de Girona, Temporada Alta 2009.