Amb la Paula Blanco Barnés ens coneixem de fa molts anys. Junts vam crear l’espectacle Prime Time l’any 2010. Quinze anys més tard, la Paula em va venir a buscar per ajudar-la en aquest projecte tan personal que és NOMEN NESCIO: una peça híbrida de teatre document, teatre d’objectes, conferència performativa i teatre polític, que m’ha permès jugar amb altres llenguatges escènics com a director i dramaturg. Feliç de tornar a coincidir amb ella.
“Nomen Nescio” és la fórmula llatina que serveix per referir-se a aquelles persones de les quals no se sap el nom o que no tenen una identitat determinada. La lletra «n» és emprada en l’àmbit polític i legal per protegir la identitat d’una víctima o d’un victimari. A les tombes dels refugiats no identificats que han perdut la vida en l’intent d’accedir a la Unió Europea, hi ha una placa
amb dues enes.
Aquest és un projecte de creació que germina durant un viatge a Polònia i que vol reflexionar sobre diverses qüestions que ens preocupen i ens incomoden. A partir de la idea del jardí europeu —suposadament civilitzat, ordenat, culturalment desenvolupat i representatiu d’uns valors democràtics— subjacent en la pròpia concepció de la Unió Europea, volem desplegar una nova cartografia per on intèrprets i espectadors puguem desplaçar-nos i desorientar-nos. Les nostres guies principals, en aquest viatge, seran tres dones: la Chawa, refugiada de les guerres de Txetxènia; la Zala, la primera dona policia paixtu de l’Afganistan; i l’Olena, ucraïnesa del Donbass que ha decidit abandonar la seva carrera artística per unir-se a l’exèrcit ucraïnès. En els confins orientals d’aquest mapa europeu que decideix quines vides mereixen ser viscudes, hi són sempre presents els Nomen Nescio, és a dir, els sense nom. Aquells que —amb identitats anònimes— han perdut la vida en l’intent de creuar les fronteres i d’accedir al «nostre» jardí.
“NOMEN NESCIO (N.N.)” és el primer projecte de creació pròpia de la companyia Nepantlera, creada per Paula Blanco Barnés, que proposa revisitar el concepte d’europeïtat en un context de crisi migratòria, tot jugant amb la idea de teatre documental. Per fer-ho, entrellaça relats de dones refugiades i migrades entrevistades a Polònia per Paula Blanco durant una residència artística entre el Nowy Teatr de Varsòvia i el Teatre Lliure de Barcelona, amb altres materials dramatúrgics i sonors que desafien els relats hegemònics sobre la identitat.
Paula Blanco Barnés és llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i en Filologia Eslava per la Universitat de Barcelona. A més, compta amb un màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals i de Gènere.
Textos
Paula Blanco Barnés
Dramatúrgia
Paula Blanco Barnés
Martí Torras Mayneris
Direcció
Martí Torras Mayneris
Interpretació
Susanna Barranco
Paula Blanco Barnés
Creció escènica
Susanna Barranco
Paula Blanco Barnés
Gerard Valverde Ros
Suport en l’espai sonor
Gerard Valverde Ros
Suport en el disseny d’espai i il·luminació
Pol Roig Valldosera
Audiovisals
Paula Blanco Barnés
Tractament audivisual
Martí Torras Mayneris
Cap tècnic
Maria Vaillo
Producció executiva
Abril Pérez Mitchell
Producció
Companyia Nepantlera
*Els fragments relatius als jardins estan extrets de Jardinosofía, de Santiago Beruete. Les traduccions són pròpies. Tots els materials de l’obra provenen d’un treball d’investigació i documentació realitzat per Paula Blanco Barnés entre 2021 i 2025 entre Polònia i Catalunya.
Espectacle resident a la Fabra i Coats de Barcelona, al Teatre Nu i a la Nau Ivanow
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Nau Ivanow.
Crítica
“La posada en escena és d’una contenció i simplicitat que ajuda a donar-li consistència i ordre. Martí Torras, habitual en muntatges de ritme trepidant (Rhum, La taverna dels bufons), admet que s’ha deixat absorbir per aquesta mirada més pausada que permet digerir les reflexions, posar noves marques lluminoses als morts que s’han trobat una Europa hostil. (…) Nomen Nescio té aire de militància, d’entendre que cal difondre-ho. Retrata una veritat incòmoda d’aquesta Europa tan satisfeta d’haver-se conegut i tan sorda de voler escoltar tot el que grinyola fora del seu aparent idíl·lic jardí. És una obra tossuda a empatitzar amb els altres, que remou i desenterra alenades d’humanitat.”
Jordi Bordes, Recomana
